Terminal La Bandera, Caracas.24 de septembre de 2007
Caos, caos i més caos a la Terminal d’autobusos La Bandera de Caracas. Arribem a les 6 de la tarda i tots els autobuses ja estan complets, “no hay boletos para Biscucuy”. Decidim agafar una ruta alternativa via Guanare (veure plànol) i aixo fa que haguem de passar tota la tarda a la Terminal, fins a les 11.30 de la nit. Ja s’ha fet de nit, ja ha plogut tot el que havia de ploure. L’ambient del carrer és un altre. No podem anar massa lluny. Ens atrevim a creuar la carretera, quatre carrils, que es converteixen en sis, sense semàfors i amb cotxes parats a doble fila a cada un dels carrils. A l’altre costat de la terminal hi ha un petit parc d’atraccions. No hi ha res més als voltants d’aquesta estació. L’entrada del parc està escoltada per dos guardes, armats, que se’ns tiren a sobre al veure’ns amb les motxilles. Es tranquilitzen quan es donen compte que som turistes i ens deixen entrar sense més problemes. La idea és passar el temps. Ens espera un llarg viatge, una llarga nit.
A la calle 4, de la urbanización Simón Bolívar, de Biscucuy, ens espera l’Esteban i l’Ahiri, que son els que s’encarreguen de dur la biblioteca L@ Libertari@ i amb qui compartirem uns dies, que prometen ser intensos.
Aquí a la Terminal no hi ha turistes, hi ha pero molts i moltes venezolanes, gent treballadora, del poble. Totes esperem durant hores i hores, molta gent ha arribat com nosaltres, quan encara era de dia. Esperem pacientment. De tant en quant passa un venedor “pasatiempos, pasatiempos!!”. Hi ha una senyora, amb un megàfon que crida a la gent per a que faci cua, mentrestant, nosaltres, fem que passi el temps, “pasatiempos, pasatiempos!!”.
Entre el caminar atropellat de la gent del poble, destaquen els passos rectes i nets dels militars: marines, soldats d’infanteria, d’aviacio…tots amb els seus galons i les seves botes de cuir, miren a tothom per sobre dels hombros, sembla que estiguin en un mon a part. Quin fàstic que donen els seus aires de superioritat !.
Ens trobem també amb els policies de Chavez, lluint les seves plaques que diuen « El Libertador ». En aquest pais tot es diu « Simon Bolivar, El Libertador » :els carrers, les places, els diners, les urbanitzacions, els diaris, les estacions i, també, els policies.
A la calle 4, de la urbanización Simón Bolívar, de Biscucuy, ens espera l’Esteban i l’Ahiri, que son els que s’encarreguen de dur la biblioteca L@ Libertari@ i amb qui compartirem uns dies, que prometen ser intensos.
Aquí a la Terminal no hi ha turistes, hi ha pero molts i moltes venezolanes, gent treballadora, del poble. Totes esperem durant hores i hores, molta gent ha arribat com nosaltres, quan encara era de dia. Esperem pacientment. De tant en quant passa un venedor “pasatiempos, pasatiempos!!”. Hi ha una senyora, amb un megàfon que crida a la gent per a que faci cua, mentrestant, nosaltres, fem que passi el temps, “pasatiempos, pasatiempos!!”.
Entre el caminar atropellat de la gent del poble, destaquen els passos rectes i nets dels militars: marines, soldats d’infanteria, d’aviacio…tots amb els seus galons i les seves botes de cuir, miren a tothom per sobre dels hombros, sembla que estiguin en un mon a part. Quin fàstic que donen els seus aires de superioritat !.
Ens trobem també amb els policies de Chavez, lluint les seves plaques que diuen « El Libertador ». En aquest pais tot es diu « Simon Bolivar, El Libertador » :els carrers, les places, els diners, les urbanitzacions, els diaris, les estacions i, també, els policies.
1 comentario:
havia posat un comentari i de ben segur que no ho vaig fer bé Aquí al poble anuncia pluja però no plou ... Els Andes són molt freds o esteu en un clima benigne?
els vostres comentaris són un viatge virtual. Incomparable tanmateix
Una abraçada des del pla que espera la pluja de tardor.
Publicar un comentario