UN DIA DE PESCA

San Fernando d’Atabapo, Estat d’amazones, 10 d’octubre de 2007.

El sol fa brillar el gran Orinoco i el cel i els arbres s’hi reflexen. Avui anem a pescar. Naveguem fins lluny. Ens parem en un tros on ja saben els indígenes que hi trobarem molts cucs, un “lombrizal”, li diuen. Tenim el bongo preparat per a que des d’aquest puguem estar pescant sis persones. Naveguem pels llocs més entrèpids, pels racons més frondosos, més selvàtics, en busca d’una bona pesca. De camí anem preparant els nostres guarals. El guaral és l’instrument amb el que pesquem, és una petita obra d’art feta amb un palet de fusta flotant on s’hi enrosca el fil de pescar, un trosset de plom -que fa de pes- i l’ham a la punta.

A l’ombra dels arbres amarrem el bongo. Silenci i temps, necessita la pesca. Escoltem a un munt d’animals, xiulets exòtics, uns més greus, altres més aguts, rararararararara... costa imitar aquests sons però el noiet que ve amb nosaltres ho fa prou bé. Moltes papallones se’ns acosten, són molt grans i de diverses formes i colors. El vent fa dansar les fulles a l’aigua.

Ja hem pescat suficient per preparar un bon esmorçar. Ens parem en una platjeta del riu, desèrtica, però no és la primera vegada que s’hi paren els indígenes. Ja tenen una petita foguera preparada per encendre. Pengen l’olla, aigua del riu, sal i els saltones. El plat l’acompanyen amb el mañoco (yuca dissecada i trossejada), el casabe (pa de yuca) i la catara (salsa picant feta amb una base de suc de yuca i pebrots picants. Aquesta que mengen està condimentada amb pell de conill però la catara de l’hivern es fa amb formigues, que són afrodisíaques). Els sorprèn que portem una dieta vegetariana i ens pregunten molt el perquè. Anar a caçar o pescar és part de la seva vida com per a nosaltres anar al supermercat, els resulta difícil d’entendre la nostra opció.

Tenen una bona tècnica de pescar, nosaltres per molt que ens hi esforcem no ens acaba de sortir del tot bé. Això no vol dir que no hàgim pescat res nosaltres. Entre tots hem pescat 28 saltones, no està gens malament.


ELS JOVES PROTESTEN

Ja s’ha fet fosc i avui tampoc ha arribat la llum. Poca cosa més podem fer que conversar i compartir amb la família que ens acull a San Fernando.

“Chávez tiene para dar electricidad hasta el último rinconcito de Venezuela”, ens diu un jove amb un tò de protesta, mentre fa els deures –las tareas- a la llum d’una espelma. L’alcaldia està racionant el consum d’electricitat perquè diu que hi ha poc gasoil i el dia que dóna llum ho fa a partir de les 9 o les 10 de la nit, quan ja casi tothom està dormint, especialment els joves que comencen les classes a les 6 del matí. Cada dia arriba al port un carregament de gasoil per alimentar el generador d’electricitat, que també fa funcionar la bomba d’aigua, és a dir, sinó hi ha llum tampoc hi ha aigua. El cas és que no tot el gasoil es fa servir a Atabapo, la frontera colombiana està just a l’altre costat de l’Orinoco i el contraban és molt gormand.

“¡El alcalde roba mucho!, antes era maestro, de cooperativismo, y tenía una pequeña casa. Y ahora tiene...una grandota -¡casi como la del presidente!- dos yates, otra casa en Ayacucho...”. Una noieta que ha fet la passantia com a administradora a l’alcaldia ens explica tots els trepijocs que fan amb la comptabilitat.

Un grup de joves estan preparant una protesta pel dia 12 d’octubre, davant l’alcaldia. Un dels principals actes oficials serà la inauguració de la nova plaça Simón Bolívar i els joves diuen que abans que places volen aigua i llum a les seves cases, volen que els carrers estiguin ben asfaltats, “las calles estan llenas de agujeros, en época de lluvias allí se crían los zancudos -els mosquits que els porten les malalties- y aunque vengan con la fulmigadora...”.

Que curiós, just davant de la nostra casa n’hi ha una altra que sí que te llum, pensem que deu tenir un generador propi. Els hi preguntem als joves i ens expliquen que la senyora de la casa és molt amiga de l’alcalde, del partit, del PPT, Patria Para Todos, chavista.

“muchas misiones, muchas misiones, pero...”