MÉRIDA PRECIOSA

San Rafael de Tabay, Mérida, 30 de setembre de 2007.

El CEA, Centro de Estudios Ácratas, és un espai llibertari, millor dit l'espai llibertari de Mérida. Aquí s’hi realitzen diverses activitats obertes: xerrades, passis de vídeo, concerts o tallers, i s'hi està constituint una biblioteca lliure especialitzada en anarquisme. Es tracta d'un petit local situat dintre del Centre per al Desenvolupament Comunitari La Líria. Aquest centre és compartit per altres projectes, tals com la Ràdio Ecos, una Associació Ecologista, un centre d'atenció mèdica de Barrio Adentro*, la Misión Robinson** – que comparteix el local amb el CEA-, i al seu torn disposa d'una pista de futbol i un petit rocòdrom on nens i nenes del barri passen la tarda, també hi ha una petita capella on es reuneixen vellets i velletes per a celebrar l'eucaristia.

Aquest espai volia ser utilitzat pel govern com un lloc militar, no obstant la comunitat oposant-se a aquest propòsit, va trencar els candaus i va ocupar el lloc per fer un treball social més necessitat que la presència militar. La Líria es troba al límit fronterer entre dos barris, Pueblo Nuevo i Simón Bolívar, dos barris en conflicte entre sí i amb ells mateixos. Les bandes de joves d'ambdós barris volen dominar la seva zona, i les disputes es resolen a ganivet quan no a pistola. Els joves anhelen poder. Poder dintre de la jerarquia de la banda, per això han de demostrar un valor que es medeix en nombre de víctimes. I poder econòmic que els faci sortir de la misèria que els envolta, per això es dediquen a l'atracament a mà armada o al tràfic de drogues. Malandros li diuen aquí a aquest estereotip de delinqüent sense escrúpols, capaç de pegar-te un tir per unes sabates. No estan per hòsties, o et roben, o et maten i et roben. Encara que, amb aquesta carta de presentació, els i les companyes ens asseguren que prefereixen al malandro que al policia. El policia et fot la vida, t'amenaça, et persegueix, t'extorsiona; el malandro, a males, et fot, però d'una sola vegada.

D'aquestes realitats ens en parla Carlos, amb qui entablem una especial amistat. Carlos va ser qui ens va recollir el primer dia a la Terminal i qui ens ha fet d'amfitrió en les distintes Méridas.

Mérida, turistes i estudiants, és la primera vegada que veiem guiris des de que vam arribar. Ara no n’hi ha molts però clar, el telefèric més llarg del món, que és la principal atracció, està espatllat. La ciutat, molt més tranquil•la que Caracas, està plena de botigues de records, pubs, centres de viatges i posades.

Mérida Preciosa: carrers que es converteixen en rius quan plou a bots i barrals; bars clandestins que s'obren a partir de les 9; als carrers bústies de denúncies i venda de textos legals; militars, policies i guachimanes; i mentrestant xerrades nocturnes sobre les polítiques de Chávez.

Els Andes, els seus rius, les seves cascades, les seves aigües termals, els seus camins de cabres, els seus boscos humits tropicals. Un lloc on el temps se't passa contemplant l'horitzó. Les glaceres a més de 4000 metres cada any tenen menys neu. No obstant, els pobles més alts de l'Estat conserven el sabor característic d'una cultura mil•lenària. Hem caminat per muntanyes empinades, sota el trepidant ritme de Fabián, en les quals se sembren patates i alls a la més mínima escletxa de terreny cultivable; les vaques i els cavalls pasten lliurement i les cases aïllades dels pastors mantenen una forma de vida ancestral. L'altra cara dels Andes és el poble adinerat de Mucuchíes, el parc temàtic de La Andana -on es representa la vida dels anys 1930’ - i els grans jeeps.

El hardcore de Disentir fa retrunyir les muntanyes de San Rafael de Tabay; el compàs imparable de Fabián a la bateria, la guitarra d'Abilio i el baix de Juan acompanyen els crits llibertaris de Fernando. Els esperem aviat en un toque a Barcelona, seran tan ben acollits com ho hem estat nosaltres.

L'estada s'allarga a Mérida, doncs d'un dia per l'altre, es prepara una xerrada al CEA sobre la lluita anticarcelària a l'Estat espanyol. Hi participem juntament amb el nostre estimadíssim company saragossà Marshall, qui ens omple d'alegria i simpatia aquests dies, i amb qui també varem compartir la xerrada a Caracas. Ell ens parla sobre la iniciativa ciutadana contra la macropresó de Zuera, nosaltres expliquem les experiències dels grups de suport a presxs de Catalunya i la campanya contra les condemnes de llarga durada; però les ganes de saber dels i les companyes ens fan passar d'un tema a un altre, i ens pregunten sobre la okupació, sobre la realitat dels llatinoamericans a Europa, el racisme, els grups de nazis…

Diumenge tarda, Aló Presidente. Fons de Sabana, camises rojes. Parla Chávez. Del socialisme moral, social, econòmic i militar. De la revolució de la salut, de l’educació, de l’agricultura i de la moneda. “Rumbo al Socialismo Bolivariano”, diu el President. Avui els tems principals són: el nou Sistema de Salut –s’han inaugurat nous centres mèdics especialitzats en barris on no arribava ni tan sols el centre mèdic ordinari-; la nova moneda, el Bolívar Fuerte a canvi del Bolívar Debilitado -ens recorda el canvi de la pesseta per l’euro, veurem que passa amb l’arrodoniment-; el procés constituent a l’Equador; el nou sistema de producció massiva de blat de moro -l’augment espectacular de la productivitat tindrà alguna cosa a veure amb l’ús de transgènics?-, “somos y seremos de maíz”, diu el President. El paternalisme d’Estat s’encarna en l’ adoctrinament televisiu del President-Estrella Chávez. Lamentablement, els seus gestos ens recorden als d’un militar i la seva parafernàlia a la dels venedors d’enciclopèdies a domicili.

---------------------
* Barrio Adentro és un programa del Govern de Chávez per a acostar als barris l'atenció mèdica pública. Aquest programa consta de diverses fases, 1 atenció primària bàsica, 2 hospitals generals i 3 (recèn inaugurada) centres especialistes. A través d'aquest programa s'han incorporat gran nombre de metges cubans a la sanitat pública veneçolana.
** La Misión Robinson és una altra de les iniciatives del govern chavista, amb la qual es pretén alfabetitzar a sectors de la població adulta que no van tenir la possibilitat d'aprendre.